A Le Mans (França), en unes foses hi havia les restes dels ossos de persones mortes salvatgement fa més de dos segles enrere (1789) trobats per l’ Institut Nacional d’Investigacions Arqueològiques (Inrap). Aquests cossos probablement eren d’integrans de l’exèrcit catòlic i monàrquic que es va formar quan els camperols anaven en contra del nou poder revolucionari.
Un primer anàlisi dels ossos ha comprovat que les víctimes van ser mortes violentament amb armes blanques.
La ciutat de Le Mans va ser recuperada pels republicans (entre 20.000 i 30.000 soldats) contra els 10.000 o 20.000 catòlics que combatien. Un cop recuperada, va caure una forta repressió sobre infants, dones, ferits i persones grans, aparescuts morts a Le Mans i els seus voltants (entre 2.000 i 5.000 morts).
Els historiadors fan una balança de l’aplicació del Terror en la província contrarrevolucionària en la que probablement més de 120.000 persones van morir i París no va sospitar de la seva crueltat, ja que es volia vèncer a qualsevol preu.
MARC PICAS
MARC PICAS
En aquest text ens parlen de una mascara que hi va haver a Le Mans, en els anys 1793, durant la revolució francesa, els cadàvers eres de gent conservadora que volia que es restaurés l’antic règim, i tornés a regnar la monarquia, durant aquella època davant aquesta revolució hi havia els Jacobins que va ser els més despietats del moment. En aquestes foses hi havia cadàvers de dones,nens,vells,malalts....
Això demostra la poca pietat que van tenir els revolucionaris, els cadàvers han set estudiats per experts, i han vist que tots els cossos excepte de un eren tots assassinats d’arma blanca, s’estima que els cadàvers van ser ressegats de la invasió a la ciutat, qui va poder va optar per fugir, i qui no va tenir que ser massacrat.
Actualment s’estan fet proves per veure si encara hi ha algunes fosses més en aquesta zona de la França occidental.
XAVIER VILALTA
Abans de construir
el centre cultural, varen decidir que desenterrarien les dues fosses amb les
restes òssies de 30 persones, formades per integrants de l’exèrcit catòlic que
es va formar a causa de la insurrecció camperola contra el nou poder
revolucionari, situat en la Vendée i en altres regions del oest de França.
Aquestes restes
seran oficialment entregades per fel-si una sepultura, i a la vegada aixecar un
monument commemoratiu en honor de les víctimes de la “barbarie revolucionària”.
Després de
realitzar un profund anàlisi, dut a terme per experts de l’Inrap, cal rellevar
que els morts trobats en ambdós fosses van ser víctimes de un verdader
acarnissament, basat en fractures de fèmur i de radi, incisions en els
periantals, mandíbules partides, maxil·lars tallats, omòplats perforats, de
entre molts altres, que ens demostren una extrema violència mitjançant arma
blanca.
Tota aquesta
història la trobem remarcada en el llibre de Max Gallo en la obra sobre la
Revolució Fancesa a on fa un balanç de l’aplicació del Terror sobre la
província contrarevolucionària i diu que 120.000 morts van caure en aquesta
guerra, en què París no va sospitar la crueltat.
MARC RENGEL
MARC RENGEL
A França (Le Mans) quan investigaven un terreny per construir-hi un centre cultural, l’Institut Nacional de Investigacions Arqueològiques ha trobat dues foses comunes amb 30 cadàvers, entre ells dones i algun nen. L’INRAP creu que són de fa més de dos segles amb la revolució-1789, es creu que les restes trobades són d’integrants de l’exèrcit catòlic-monàrquic, format en contra del nou poder revolucionari.
Les restes dels ossos indicaven que havien set eliminats salvatgement i mitjançant arma blanca.
Le Mans va ser recuperada per l’exèrcit republicà per uns 20.000 soldats un parell de dies desprès.
Aquest episodi històric ha estat senyalat com un autèntic genocidi, i actualment embruta la memòria de la revolució francesa.