Causes de la revolució francesa:
-Estructurals: Els nobles no volien que el rei els hi tregués poder i privilegis i tampoc que la burgesia fos més rica que ells mateixos. La noblesa volia tornar a recuperar el dret de ficar impostos als camperols i tenir de nou els càrrecs polítics. La burgesia volia tenir privilegis i igualitat davant de la llei. I els camperols demanaven l’avolició del delme, un impost que anava directament a l’església, i tampoc volien pagar impostos als nobles ni al rei.
-Conjunturals:
- Males collites, descontentament amb el sistema i els diferents impostos, etc.
- Al 1785 apareix una epidèmia ovina que provoca que les ovelles morin i que la producció de llana baixi al igual que la dels teixits, la qual cosa provocarà un augment del seu preu que fara baixar les vendes i donarà lloc a una crisi de subsistència.
- França a causa d’un pacte amb Gran Bretanya pateix una forta crisi ja que els hi resulta ruinós.
- El rei pateix una gran crisi financera ja que el seu crèdit se li ha esgotat i cap dels privilegiats li presten més diners.
- Hi ha una crisi ideològica (i.lustració)
2.1.- La revolta dels privilegiats
-Data → 1787 - 1789
-Protagonista → Noblesa
-Causes → el rei vol fer pagar impostos a la noblesa, ja que està endeutat. Aquesta obliga a convocar uns Estats Generals al rei (1787), un any després (1788) s’escolliran els representants d’aquests Estats Generals, que són: la Noblesa (defensarà els privilegiats), el Clergat i un últim estat que l’anomenarem 3r Estat, que estarà format per l’estament més baixa d’aquella època (camperols, pocs artesans) , que demanaran igualtat davant la llei. Tots aquests es trobaran a París el 1789 i realitzaràn un quadern de queixes cadascú.
2.2- Revolució de la burgesia moderada (1789-1792)
Protagonitzada per la burgesia moderada, camperols, classes populars urbanes
1789 obertura dels EG
-Abans de 1789 els EG funcionaves: 1vot per estament
-1789 els EG: 1 vot per persona
-El maig de 1789 el rei declarà oberts els EG, però han de deliberar per separat, i el 3r estat es nega a sortir de la sala fins que el rei no accepti les seves condicions, per autoproclamar-se assemblea nacional constituent (ANC), aquet redectara una constitució, que és basara en la il·lustració.
Més endavant és fa un jurament anomenat el Joc de la Pilota, que diu: que no es separaran fins que hagin redactat la constitució. El rei envers aquesta situació envia l’exèrcit al voltant de la sala, el poble i comencen a haver-hi rumors de que el rei vol atacar París i s’assalta la Bastilla.
-CONSTITUCIÓ
S’aprova al 1791 i provoca que hi hagi una monarquia constitucional, una divisió de poders (executiu, judicial i legislatiu) i que el poder resideixi en el poble.
En aquesta constitució podriem dir que el rei va acabar de perdre tot el poder,va suposar l’abolució del faudalisme.
La llei de Chapelier, va suposar la desaparició dels gremis i la llibertat d’empresa.
2.4. Assamblea Nacional Legislativa
Al 1791 l’Assamblea Nacional Constituient va desapareixer i en el seu lloc va apareixer l’Assamblea Nacional Legislativa per mitjà d’unes eleccions.
Dins de la ANL hi havia divergències entre els mateixos revolucionaris. El rei i la noblesa no accepten la situació actual (els hi treuen els privilegis) i conspiren amb les potències extrangeres per atacar a França.
El rei intenta fugir, i es declara la declaració de pillnitz (Àustria declararà la guerra a França sino es retorna a l’Antic Règim) això provoca que hi hagi una divisió dins de la ANL entre els favorables a la guerra i els que no. Finalment, França declara la guerra a Àustria.
L’exèrcit francés anava de derrota en derrota, que provocava un augment del descontentament perquè augmenta la crisi (subsistència) i el preu del pa.
Les tropes del duc de Brunswick entren a França i el duc amenaça de destruir París si li passa alguna cosa a la família reial francesa. El poble pensa que el rei és un traïdor, això provoca l’assalt a les Tulleries.
Amb aquest assalt s’acaba l’Assamblea Nacional Legislativa (1794).
3.La revolta dels exaltats
A les eleccions guanyen els girondins.
La convenció dels girondins té diversos problemes:
-La guerra
-El rei: la convenció declara una república i al 1793 guillotinen al rei Lluís XVI
-Descontentament: la regió francesa de la Vendée vol tornar a l’Antic Règim
-Al 1793, els jacobins aconsegueixen el poder dels girondins.
Els jacobins (Robespierre) reorganitzen el govern:
-Comité de salut pública, format per 11 membres que intenten baixar el preu del pa
-Comité de seguretat nacional, s’encarrega de la guerra i dels enemics de la revolució
Els jacobins intenten solucionar diversos problemes com la guerra, ja que els comandants no són nobles, hi ha lleves en massa i un sentiment nacional. Es crea una llei: Maximum general, que impedeix que el preu del pa augmenti molt, i hi ha el terror que es la guillotina per a tots els contrarrevolucionaris.
Tenen gran importància perquè avoleixen totalment el feudalisme i creen un pla d’educació.
El fi de la revolta dels exaltats es produeix quan detenen a Robespierre i tots els jacobins perquè anessin a la guillotina.
3.1.Convecció Termidoriana (1794-1795)
Protagonistes → Burgesia Moderada. Aquests eliminen les mesures Jacobines, i també eliminaran els mateixos Jacobins(Terror Blanc). Aquests redactaran una nova Constitució, un cop aprovada el nom del nou període s’anomena el Directori.
Al Directori (1795-1799) mana la Burgesia Moderada, però els problemes segueixen sent els mateixos (guerra, contrarrevolucionàris i descontentament). Arriben a la conclusió que si s’acaba la guerra s’acabaran la resta de problemes.
Per aquest motiu, potenciaran l’èxercit per tal d’acabar amb la guerra. En aquest període succeeix “La Conjura dels Iguals” (Babeuf) → voldràn la igualtat en economia (fora burgesos, etc), és a dir, una igualtat total; però no funciona.
L’exèrcit francès guanya fama i de la mateixa manera també en guanyen els comandants, un d’ell és Napoleó Bonaparte, a causa de guanyar moltes guerres.
3.2.Consolat
En el 1799 hi ha un cop d’estat on Napoleó es considerarà Consol de la nació , aquest període s’anomena Consolat (1799-1814) (període després del cop d’estat). Al 1805 s’autoanomenarà Emperador, mantindrà les idees de la Revolució,és a dir, governarà França de manera autoritària però no renuncia a les idees de la Revolució. Continuarà havent-hi igualtat, divisió de poders i llibertat.
Errors:
ResponElimina-a l'hora de posar els noms històrics TERMIDORIANA.
-a l'hora de fer el procés històric... entre 1795 i 1799 no passa res!!!
Atenció